I jornada d'alumnat i II jornada didàctica d'Escoles en Xarxa 20/04/07

En aquesta pàgina trobareu imatges i documentació de la Jornada. Anirem introduint-ne a mesura que es vaja processant. També podeu accedir ací a la informació que aporta Vilaweb sobre aquest esdeveniment. Així mateix, a través de Vilaweb també podeu visionar aquest vídeo. D'altra banda a Escoles en Xarxa                     Clicant en aquesta imatge anireu a Diari de l'escola

podeu consultar el bloc especial sobre la Jornada.


JULI ESTEVE A L'INSTITUT

JULI ESTEVE, periodista nascut al nostre poble, ens va visitar el passat 20 d'abril. Va ser corresponsal de TV3 al País Valencià, va treballar als començaments de Canal Nou, també al diari Avui, i ara té la responsabilitat de dirigir el canal Info TV.
Durant la xerrada va destacar el paper de la dona en la situació de la premsa de hui en dia. També comentà que als periodistes, la vida privada de les persones no ens té per què interessar, tan sols quan ells mateixos confirmen la notícia. Conta l'anecdota d'un diputat, acusat d'adulteri i que al mateix temps defensava la família, que a la fi es va salvar perquè la mateixa dona de Franco el va declarar impotent. Juli va comentar que no li agradava gens la premsa del cor, per les males interpretacions intencionades. 
Quant a un tema seriós com és l'11M, va dir que es va donar una imatge distorsionada de al realitat.
Destacà que a vegades els periodistes estan pressionats per les empreses de comunicació, perquè per a poder manipular cal tindre molt de poder, però sense dubte la pitjor manipulació es dóna a la televisió pública on va posar l'exemple de Canal Nou. D'aquest canal va dir que és una vergonya i que la manipulació es fa amb diners públics. Posà com a exemple les pluges a l'Ebre, i a València que va ploure el mateix, pràcticament ni es va informar, per això va dir: "A Canal Nou està controlat fins i  tot l'oratge".
Per a acabar va dir una frase molt bona: "En el periodisme cal mullar-se i sempre s'ha de dir el que ha passat"

Xavier Cañas, 4t C
 

Xerrada de Juli Esteve a l'aula d'usos múltiples.


Pitu Martínez(Xtec Ràdio), Ramon Peris(IES Puçol), Laia Martín(Escola Catalana), Vicent Partal(Vilaweb) i Gisela Muñoz(Òmnium Cultural)

 

PILOTA VALENCIANA 

Joan García, és professor d'educació física a l' IES Puçol, i vingué a la Jornada d'escoles en xarxa per parlar sobre pilota valenciana.

Una de les coses que vam aprendre va ser que Pilota valenciana és un joc (i dic joc perquè a diferència dels esports es poden negociar les regles, segons els jugadors) bastant antic, a partir del qual va nàixer el tennis.

Es jugava als carrers dels pobles, i la gent es posava en la vorera per poder veure la jugada. Però el públic també tenia una funció a part de mirar, i es que quan la pilota es desviava i tocava a una persona, es fa punt. I també feien d'àrbitres.

Hui en dia, les condicions dels carrers no permeten jugar-hi, ja que els cotxes dificulten molt la jugada, els veïns es queixen perquè les pilotes, a vegades trenquen finestres... Així que s'han construït carrers artificials (trinquets), els quals compten amb finestres, portes i tots els detalls per poder fer-lo més real i poder fer punts de la mateixa manera que a un carrer natural.

Normalment juguen com a màxim 4 o 5 jugadors per cada equip. 

Però una de les coses que fan que aquest joc no desaparega són les apostes, i esclar, el públic si no veu un partit renyit no arrisca, així que per igualar els contrincants, en l'equip més bo, es desfan d'un jugador, o es deixen perdre dues partides o fins i tot juguen mancats.

La vestimenta originaria era tota blanca, però com que alguns partits els retransmeten, un equip porta una faixa o la samarreta blava, i els seus contrincants roja.

Les pilotes amb les que se jugava eren de cuir artesanals, però actualment sols queden 4 persones que sàpiguen fer-les. S'han fet sintètiques, però als professionals d'aquest joc no els agrada, perquè es queixen que no va. Malgrat això, els novells comencen amb pilotes artificials. 

Les mans les duen molt ben protegides, perquè l'impacte d'una pilota pot fer molt de mal, fins i tot fer lesions.

Els jugadors arriben al camp hora i mitja abans de començar el partit, i els dos equips es preparen en el mateix vestuari.

Antigament la mà es protegia amb un guant que sols tapava parcialment la part interior de la palma, però actualment duen un material molt més resistent a la vegada que flexible, perquè si se fiquen més protecció de la necessària, poden dificultar la mobilitat de la mà. No obstant això, alguns jugadors, a part de la protecció actual, segueixen posant-se el guant per seguir la tradició.

Existeixen moltes varietats de pilota, com ara el raspall, que és propi de pobles de la comarca de l'Horta Nord de València; el frontó, que es juga al País Basc, pilota per dalt corda i algunes modalitats més.

Cal dir que aquest joc és bastant masclista. Tots els jugadors són homes. Però qualsevol xica pot jugar sense cap tipus de problema, ja que professors com Joan introdueixen aquest joc en el programa del curs, i jo com a alumna d'ell, puc dir que és un joc molt divertit i que val la pena provar-lo, perquè passes una estona agradable i no es fa avorrit mai.

Gloria Ramajo, 4t D 

 

Joan García, expert en pilota valenciana.


 

 

Entrevistant Josep Maria Foix de Diari de l'escola.


Crònica de la jornada amb Vicent Partal.


Entrevista a Juli Esteve.

Llorenç Jiménez, el conta contes.


Entrevista a Pepica la cuinera.






Ultimant la redacció.

 

Exposició de la Trobada d'escoles en valencià a l'espai La Barraca.

 

COM VA LA RÀDIO

A la Jornada d'escoles en xarxa, vaig participar en una activitat extra, amb en Pitu Martínez (responsable d'Xtec Ràdio). Vam fer una gravació junt amb els nostres companys d'altres llocs. Concretament la meua faena era posar en marxa a l'ordinador l'entrevista que van preparar els nostres companys. Aleshores consistia tot en posar en marxa l'entrada musical en la ràdio (encarregada Natàlia), pujar el volum dels micròfons, i en eixe moment els nostres companys començaven a dir el títol de l'entrevista. Uns segons després, jo posava l'àudio en marxa que contenia l'entrevista numerada. Així fins fer unes 4 entrevistes. Vam acabar posant la música d'eixida.

Andry Tkatxuk,  4t Diver

 

Edició d'un programa de ràdio sobre la Jornada.